text provisional (en preparació un recull de l'Escoltisme a Terrassa)

Jo he estat escolta de l’agrupament escolta “Mossèn Homs” de Sant Pere i ho dic amb tot l’orgull que puc.

Quins anys més feliços vaig passar i quins “valors” i “principis” vaig aprendre!

Començaré aquest apartat de l’escoltisme fent una mica d’història de l’escoltisme a Terrassa: L’any 1933 en Batista i Roca va organitzar a Can Carbonell un campament general on va convidar als diferents grups excursionistes que hi havia a la ciutat. Aquests es van entusiasmar pel nou model, diferent dels “Exploradores de España” de caire marcadament militarista i que funcionava des de feia anys a la península.

Aquests grups decideixen proposar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya fer una secció de “Minyons de Muntanya” i a l’octubre del mateix any 33 es constitueix l’Agrupament “Norbert Font i Seguer” (explorador del Sàhara, sacerdot i geòleg). És el que podeu veure a la foto.

  Norbert Font i Seguer

En arribar la guerra civil es fusionen els “Escoltes de Catalunya” amb els “Boy-Scouts de Catalunya” i entre altres activitats preparen paquets per enviar al front.

Després de la guerra, hem d’esperar fins els anys 48 per tornar a trobar activitat d’aquests grups. En cases particulars es reuneixen els antics responsables d’aquests grups escoltes amb nous joves que desitgen recomençar l’activitat. Un petit grup demana d’entrar a Acció Catòlica i aconsegueix fins i tot la cessió d’un local al carrer del racó. Aquest és l’inici del nou agrupament “Font i Seguer”.

Tot sembla que va be, fins que en una acampada a Torrebonica coincideixen tres agrupacions diferents. Eren més de 150 joves i en aquelles dates(1952) aquestes reunions eren considerades delicte. La Guàrdia Civil s’hi va personar i els van detenir a tots, acusant-los de “separatistas y comunistas”.

Als nois els van deixar en llibertat desprès d’haver declarat i als caps d’agrupament van anar a parar a la presó. Gràcies a la intervenció del Dr. Castelltort només hi van haver de romandre 4 dies però van tenir que pagar 10.000 pessetes cadascun d’ells (penseu que se’ls va arrivar a fer “Consell de Guerra”). 

El mateix any 1952 es celebra a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional i el franquisme intenta donar bona cara  a l’exterior i una de les coses que s’aconsegueix és el permís perquè el moviment escolta pugui sortir uniformat al carrer. Una setmana abans del congrés, els escoltes ja llueixen l’uniforme i aconsegueixen irritar als falangistes que comencen a amenaçar als caps d’agrupaments i a cremar locals.

El punt més alt de la violència es dona al 1954 en un campament general al Montnegre. Els ultres arriben en gran nombre i destrossen completament el campament. Mossèn Batlle era present en l’acte i el fet el va trastornar tant que als pocs mesos moria.

Tot i els fets es reconeix la delegació Diocesana d’Escoltisme i això representa el fi de la clandestinitat. El moviment escolta creix i a Terrassa es creen nous agrupaments a Sant Pere i als Escolapis i augmenta el de la Sagrada Família que havia nascut poc desprès del “Font i Seguer”.

L’any 1962 els escoltes organitzen tot el tràfec de la ciutat tot i que els mèrits se’ls emporten el Centre Social catòlic i les “Juventudes Falangistas”.  En el seu punt àlgid, l’escoltisme a Terrassa va arribar a reunir un miler de joves (la foto és dels anys 70 en una imposició del fulard en un campament d’escoltes de Terrassa).

Ara toca explicar alguns dels records que jo he viscut personalment en l’escoltisme.

Vaig entrar a l’agrupament “Mossèn Homs” a finals dels 60 i el primer que recordo era la frase escrita en una de les parets del local i que deia: “procura deixar el món una mica millor de com l’hagis trobat” i des d’aquell moment sempre he intentat seguir el seu sentit.

Jo tenia que ser “llobató” per l’edat que tenia, però com que vaig entrar per un amic que ja era “minyó” vaig passar de categoria.

La meva primera colla (patrulla) es deia els “castors” i la meva primera sortida a la muntanya va ésser al Montcau. Si no vaig errat, el cap d’agrupament en aquells anys es deia “Sarrau” i amb el seu fill, en Manel Sarrau (avui a TV3), encara avui hem aconseguit mantenir l’amistat. Dels caps, que ens feien com de monitors, recordo en especial al  Perich (a la foto amb perilla i bigoti) que fumava sempre unes cigarretes sense filtre, marca “Bisonte”, que no et deixaven respirar. La foto és dels “Pioners” de Mossèn Homs a principis dels 70.

El nostre lema era “sempre a punt” i els nostres ideals fer coses bones (B.O.) per la societat, créixer com a persones i cultivar l’amistat i l’amor per la natura.

http://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/escoltisme/